dimecres, 5 de setembre del 2012

Apertura de tres barrancos y una ferrata al Massís del Port

Ayer me sorprendió leer este titular incluido en el boletín quincenal remitido desde la FEEC y que también se detalla en su 'web'. Como siempre hay que leer todo el dossier para poder opinar sobre dicha actuación, ya que lo primero que se me pasó por la cabeza era que se había gastado dinero público para una actividad (me refiero en concreto el de la 'ferrata'), que tiene sus defensores y sus detractores.

Analizando la información, quiero entender que lo que en el mapa de situación marca como 'Canal del Magí' se ha equipado como ferrata para facilitar el descenso a les Moles del Don, cosa que para algunos tampoco será admisible. 

Las veces que he escalado y descendido de les Moles del Don siempre se me ha pasado por la cabeza que ese descenso si te pilla en condiciones climatológicas adversas puede tener su 'gracia'. Otra cosa es, como ha ocurrido en el Gorro Frigi, que lo que en teoría se había equipado para descender, en realidad es utilizado por muchos como una actividad 'ferratera'. Ya sabemos que todo el mundo puede optar por cogerse o no a la 'ferralla', pero para muchos el daño ya se ha producido. 
  
Tal como se informaba en el Vertex nº 202 (Sepembre-Octubre 2005) un grupo de escaladores de la zona contactó con la Fundació Caixa Catalunya (ahora con las movidas bancarias recientes ha pasado  denominarse Fundació CatalunyaCaixa)y consiguió la subvención para el equipamiento de 4 vías largas en las Gronses (Nou anys i un dia-Del aprenents-Salshishes tibetanes-Caspa i caries), reequipamiento de vías de Les Moles del Don (Sam belluga, Anarcoma. Obsessió contínua, Plumas de cristal, Sandinista, La nena dels ulls blaus, Smeagol, Hijos de Satán, Soslstico d'hivern, Passió per la birra. Itaca, Beltelgueuse y con anterioridad ya se habían adecuado Tintín a les Moles y Picasso Miró les Tàpies) y de las zonas de deportiva de: Placa del Camí, Estrets del Riu y estrets del Sol, así como el nuevo sector de l'Espill. Todo estas actuaciones sirvieron para poner al día las vías de escalada de este magnífico rincón de Ports de Beseit.

En esta ocasión la FEEC ha cedido el material para dichos equipamientos a cargo del 'Club Excursionista Reddis'.

Esperemos ver la reacción de las diferentes tendencias existentes en nuestro 'mundillo'...
  Panorámica de Les Moles del Don desde final de la vía No vendas la piel del oso...


5 comentaris:

Llorenç ha dit...

bon dia,

tot apunta a que el descens normal de les moles del Don s'ha equipat com a ferrata per tenir accés a la part superior de le moles, així es poden rapelar les diferents canals. Diria que per totes pujaven vies d'escalada clàssiques(com a minim per algunes si). Ara falta saber quin ha estat l'impacte sobre aquestes vies...d'altra banda poc escalades pel seu equipament més natural!

JERKOUT ha dit...

més enllà de l'afectació real sobre les vies, si n'ha canviat el seu caràcter, i també de les opnions de cadascú, hom té la sensació que qualsevol racó s'ha d'omplir de ferralla perquè la penya en disfruti, amb el màxim de seguretat. No crec que la baixada de les Moles fos massa greu, és més tenim sort per baixar amb un rapelillo quelcom que hem de suar escalant. Dintre poc col.locaran uns quants parallamps i un sostre mòbil perquè fins i tot en dies de tempesta poguem escalar amb seguretat!!!!!

ismael monsonís ha dit...

Hola Xavi,
t'escric aquí per que no se com contactar amb tu. Avui he arribat "navegant" per la web al teu blog, i voldria felicitar-te per la informació que aportes.
També voldria fer un aclariment sobre el tema dels reequipaments a la zona dels Estrets.
Ara farà uns deu anys que vaig presentar un projecte de reequipament de les vies més "clasiques" de les Moles i les Gronses, i també dels sectors esportius del Riu, del Sol i de la Placa del Camí. Per la meva sorpresa el van acceptar i em varen facilitar els mitjans materials (xapes-parabolts)per fer aquesta feina. Això es va fer al llarg de tres anys (2003-2005).
A banda i pagat el material de la meva butxaca, he anat obrint algunes vies i equipant unes altres a les Gronses i l'Espill. També i molt abans de tot això, havia reequipat la Tintin i la Picaso, pagat de la meva butxaca.
Els reequipaments, que poden agradar mes o menys, en aquesta vida tot es opinable, varen constar en un 99% dels casos en substitució de buril o spit per parabolt. Solsament em vaig saltar aquest criteri en dos punts molt concrets que eren de perill de mort per impacte a terra en un, o factor 2 de volada de mes de 20 metres en l'altre. He comprobat que el personal en alguns casos ha anat afegint xapes en algunes vies de la zona. Que li farem....
Aquest comentari que et faig no es en la idea de que el publiquis en el teu magnific blog, sols es pel teu coneixement.
Bé, una abraçada i anims en la teva feina. Salut.
Ismael Monsonís

Domzalski ha dit...

Gràcies Ismael per la teva informació. Crec que a més tenim una amistat en comú, Laura P., que va ser la que em va informar com havia anat el del teu projecte de reequipar les vies que esmentes.

Et felicito per la teva tasca i t'informo que segurament anirem amb una col · lectiva de la SEAM-AEC cap al 31 de maig / 1 de juny.

ismael monsonís ha dit...

Ostres, ara fa temps que no se res de la Laura, des de que es "mami" que deu tenir la vida molt ocupada.
Tinc algun projecte a mig acabar, si per la col.lectiva l'he enllestit ja os ho comentaré, de cara a que hi hagi més varietat.
Salut
Ismael